de la Federació

Estimades amigues i amics,

Aquest és per a mi un moment esperat amb il·lusió i també amb cert temor. Deixar la Caixa, el treball habitual i, especialment, els companys, és perdre molts estímuls, moltes satisfaccions, que caldrà buscar i trobar en altres àmbits.

Però no us vull parlar del meu estat d’ànim. Si que m’agradaria però, donar testimoni, per la meva experiència viscuda en aquests trenta-sis anys de vinculació al món dels auditors interns de les Caixes, del gran treball fet pel nostre col·lectiu en aquest llarg període.

Com sabeu, tinc el privilegi d’haver participat el març de l’any 1.974, a la I Convenció Estatal d’auditors de Caixes d’estalvi, que es va celebrar a l’hotel Don Quijote de Madrid, i on es van posar les bases del que per a mi ha estat l’auditoria interna, una professió dintre de la professió d’empleats de les Caixes d’estalvi.

He fet bones amistats amb els auditors d’altres caixes, i especialment amb els caps d’auditoria de la Federació Catalana i Balear. A tall d’exemple us puc dir que quatre caixes catalanes, Manlleu, Manresa, Sagrada Família i Penedès compartíem un pis al carrer Gaztambide pels desplaçaments a Madrid. Amb els més antics també varem cursar a E.S.A.D.E. el Diplomat d’auditoria interna.

Em sento molt satisfet d'haver pogut participar en els Grups de treball de les Convencions. M’agradaria destacar sobre tot l’esperit de col·laboració i el treball en equip que ha imperat sempre en el nostre col·lectiu, i que es materialitza, any rere any, en els nous programes d’auditoria, en l’intercanvi d’experiències i en els plans de formació conjunts.

Deixeu-me esmentar ara el nom d’alguns dels companys que durant aquests anys han participat activament en el nostre col·lectiu, i ajudeu-me, si falten noms, que la memòria ja em falla.

De la desaparescuda Caixa de Barcelona, el Santiago Terribas, el Joan Peracaula, el Francesc Llavayol, l’Armand Moreno, i el Josep Lluís Pellicer,

De la Caixa de Pensions, l’Esteban Valero, el Manel Rosales, el Manel Ventura, el Josep Massip, el Gerard Palacín, el Joan Llopis, i tot el seu equip de col·laboradors el Frederic Carreter, l’Adolf Gómez, el Ramon Pané, la Marisa Retamosa.

De Caixa Catalunya, el Lluís Gascón, el Josep Maria Loza, el Josep Querol, l’Alex Subirats, el Josep Sala.

De Caixa Girona, el Sebastià Cané, el Josep Recio, el Manel Ruíz, el Francesc X. González,

De la Caixa de Manlleu el Didac Herrero, el Marcel Climent, el Jordi Colomer,el Josep Puigdesens, el Martí Arimany, el Jordi Bigas,

De la Caixa Sabadell, el Francesc Serrano, el Toni Navarro, l’Enric Torres,

De la Caixa Laietana el Salvador Puig, el Vicens Mora, el Marc Zaragoza, el Ramon Rovira, el Xavier Puyada, el Jordi Torrents,

De Caixa Manresa el Miquel Cors i el Gaspar Puig,

De Caixa Tarragona, el Lluís Matheu, l’Antoni Matamoros, el Jaume Grau, el Lluís Bordas, la Lídia Miquel, el Rafel Pastrana, el Josep Reyner, el Frederic Pérez, el Jordi Balanyà, i el Joan Raventós.

De Caixa Terrassa, el Josep Majó, el Joan Guimerà, el Ramon Flo, el Joan Junyent, el Josep Castro, el Xavier Fraile,

De Caixa Pollença, el Gabriel Mestre, el Guillem Guasch, la Victòria Ferrer.

De Sa Nostra, el Vicenç Serra, el Pere Company, el Gabriel Morell, l’Antoni Oliver, la Maria Pilar Pomar, i els seus col·laboradors Biel Joan Bibiloni i Gregori Riera.

De la Federació Catalana, en especial a l’Ester Muñoz i les seves companyes per la valuosa ajuda a les reunions periòdiques

Un record pel Luís Ayuga de la CECA que durant tants anys ens va donar corda a tots, també el Juan de Dios, la Teresa Cubas i els altres col·laboradors.

Durant aquests 36 anys d’història, l’auditoria interna de les Caixes ha evolucionat i ha desenvolupat les seves inquietuds i valors. Jo em sento molt satisfet d’haver pogut participar directament en aquesta tasca.

Com us deia al principi, deixo la meva vida laboral satisfet perquè he tingut la sort de treballar en una professió que adoro, i el privilegi de participar en aquest col·lectiu.

M’ha fet molt feliç dedicar tants anys a l’auditoria interna. Per això avui se’m nua la gola i se m’entelen els ulls al deixar-vos. He donat tant com he pogut, però he rebut molt més dels companys i amics, i em dol molt perdre-us, ni que no sigui del tot.

Moltes gràcies a tots.