v

canvis legislatius i reforma dels òrgans de govern

A partir de 1971 les caixes pasen a ser revisades pel Banco de España. A  l’article tercer de la Llei 13/1971, de 19 de juny, es manifesta que «a la entrada en vigor de la presente Ley quedará extinguido el Instituto de Crédito de las Cajas de Ahorro, cuyas funciones se ejercerán por el Banco de España en la forma que reglamentariamente se determine».

També el 1971 es crea un coeficient de caixa, a dipositar en el Banc d’Espanya, del 4% (Ordre de 15 de desembre) i per Ordre del Ministeri d’Hisenda de 31 de gener de 1973, es rebaixen els coeficients d’inversió obligatòria fins al 70%: el 40% en fons públics i el 30% per a la resta de préstecs d’inversió obligatòria.

Hi ha canvis importants en el Sistema Financer i el 7 d’abril de 1978 es modifiquen els estatuts per procedir a una reforma dels òrgans de govern.

Una nova llei regula la participació dels impositors en la gestió de les caixes. Hi ha compromissaris representants d’institucions culturals i benèfiques, dels empleats, del Consell general, dels impositors, i de l’antic Consell d’Administració. S’estableix quatre òrgans de govern: l’Assemblea General, el Consell d’Administració, la Comissió de Control i la Comissió d’Obres Socials, i la ja restaurada Generalitat té determinades competències.

Les Caixes recuperen gradualment la capacitat de decidir tant en les activitats i inversions com en l’aplicació dels excedents, que s’utilitzen per millorar els ratis de solvència, i per seguir fent actuacions en promoció cultural i protecció social.

Amb  l’aprovació l’any 1979 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, es disposa en l’article 12.1.6 la competència exclusiva de la Generalitat en caixes d’estalvis, d’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat.

El traspàs d’aquestes competències serà assumit per la Generalitat mitjançant el Decret 145/1980, de 25 d’agost, iniciant un període en què l’aplicació del Decret 2290/1977, de 27 d’agost, d’òrgans de govern, funcions, operatòria, distribució d’excedents i institucions representatives del sector, conviu amb les normes autonòmiques que es van desplegant.

Això durarà fins l’any 1985, en què la gairebé simultània aprovació de lleis de caixes tant a Catalunya com a l’Estat, obrirà un nou marc dispositiu al qual s’hauran d’adaptar ambdues administracions.

El 1979 s’aplica la primera de les normatives de sanejament comptable, la circular del B.E. 39/1978.

El coeficient de garantia determinava la part dels excedents que havien de passar obligatòriament a reserves i el que es podia destinar a l’Obra Social. Aquesta manera de quantificar la solvència de les entitats, relacionant recursos propis amb els aliens, serà posteriorment modificada per l’article 6 de la Llei 13/1985, de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers, que relaciona els recursos propis amb «las inversiones realizadas y los riesgos asumidos». Criteri aprofundit per la Llei 13/1992, d’1 de juny, de recursos propis i supervisió en base consolidada de les entitats financeres, que adequa els preceptes en aquesta matèria de les directives de les Comunitats Europees.

El coeficient de caixa que s’havia implantat l’any 1971 per assegurar la liquiditat de les entitats financeres, s’amplia el 1.979 amb un dipòsit obligatori al Banc d’Espanya primer del 1% i que després s’anirà incrementant.

Top | Mapa del web | Disclaimer | Contactar |