La mateixa Caixa
A tots els que hem treballat, en la mesura que se'ns ha demanat i hem tingut, a títol d'honor, col.laborar al creixement d'una Institució amb una transcendent funció en la nostra societat.

“Quan en la dinàmica de les Caixes preuem el vertigen i l’eufòria del diner pel diner, no reflectim l’esperit institucional que va motivar la seva fundació, esperit que ningú no ha derrogat encara, malgrat les formes externes i la voracitat implacable en que moltes vegades ens manifestem, enduts per la passió del guany a tot preu”. (Sr. Parera el dia de la inauguració dels Serveis Centrals, el Juliol del 1997).

Fundació (1913)

L’acte de constitució de Caixa Penedès el dia 6 d’abril de 1913, el van presidir el batlle de Vilafranca, Sr. Silvestre Mata, el Degà de Santa Maria, Dr. Joan Badia i Capdevila, i l’advocat Sr. Pau Benach, president de

picture1Seguir

Expansió

A partir de l’any 1964 l’obertura d’oficines estava regulada pels Plans d’expansió que elaborava el ICCA i que cada any aprovava el Ministeri d’Hisenda.

La capacitat d’expansió es calculava sumant

picture1 Seguir

Maduresa

La primera dècada del segle XXI hi ha alts i baixos en l'activitat econòmica. Els primers anys ens trobem amb el ràpid creixement i el posterior esclat de la bombolla tecnològica. La sortida a Borsa de Terra i la seva revaloració,

picture1 Seguir

Epíleg

La davallada

L'Assemblea General de Caixa Penedès aprova en data 16 de setembre de 2010 la integració de l'entitat en el grup B.M.N, integrat per Caixa d'Estalvis del Penedés, Caixa d'Estalvis de Granada, Caixa d'Estalvis de Múrcia i “Sa Nostra” Caixa de Balears.

Després de l'aportació al banc de tota l'activitat financera, la Caixa continua mantenint les activitats en matèria d'Obra-Benèfic Social.

El 18 de Desembre de 2012 el Banc de Sabadell adquireix a BMN. 462 oficines (443 a Catalunya i 19 a Aragó), el negoci dels 900.000 clients que formen part de la Direcció territorial de BMN a Catalunya i Aragó, així com els 2.000 empleats adscrits a aquesta xarxa.

En poc temps, i sense que ning ú s’expliqui com ha passat, totes les caixes d'estalvi, s'han anat transformant en fundacions propietàries d'una participació en un banc.

Possiblement a les caixes es van cometre errors que han ocasionat manca de liquiditat i de capitalització.

La pressió pels resultats va fer passar a segon terme l’esperit institucional que va motivar la fundació de les caixes, lluitar contra el perill de l'exclusió financera d'una part de la població i, secundàriament, atendre necessitats socials amb els excedents que aquesta missió pogués generar.