justificació | agraïments | federació | auditores cajas | .. | . | .
les arrels | a final dels 50 | els anys 60 | els anys 70 | els anys 80 | els anys 90 | els 2000
temps de fusions | | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |

les arrels

Associació Catòlica

la constitució (1913)

L’acte de constitució de Caixa Penedès el dia 6 d’abril de 1913, el van presidir el batlle de Vilafranca, Sr. Silvestre Mata, el Degà de Santa Maria, Dr. Joan Badia i Capdevila, i l’advocat Sr. Pau Benach, president de l’Associació Catòlica.

La Caixa es va instal·lar als locals de l’Associació Catòlica, al 33-35 del carrer de la Font fins que el 1917 es va traslladar al segon domicili social, al número 3 del carrer General Prim.

La nova entitat es regula com a Institució benèfica (R.O. 24-4-1914) amb l’objectiu de fomentar l’estalvi.

obrim les portes

L'activitat econòmica i social de Caixa Penedès es va iniciar el 6 d'abril del 1913. El projecte d’entitat financera de l’Associació Catòlica de Vilafranca era el tercer que aspirava a crear una caixa d’estalvis a la ciutat. Segons Sabaté Mill, l'any 1879, persones de representativitat local tant notòria com Hermegild Clascar, Albert Moliner i Lluís Alvarez, afectes a la societat Centre Agrícola, van intentar constituir una caixa d’estalvis a Vilafranca, arribant a aprovar l’estatut el 24-5-1880. També el 1887 el   “Ateneo Obrero Vilafranqués” apadrinat per l'escriptor Lluís Vidal i Valenciano, llavors diputat provincial, ho va intentar sense èxit.

L’any 1910 es va crear la Secció d’Estalvi de l’Associació Catòlica, presidida per l’advocat Pau Benach, als locals del Carrer de la Font núm. 33. Operava dues hores a la setmana, el diumenge a la tarda.
El director era el Sr. Joan Ribera i Rius, i el secretari el Sr Roch Arayo. Recordo que quan encara érem vailets, el Josep Mª Arayo  m’havia ensenyat amb gran il·lusió, els escrits cal·ligràfics del seu avi.

La Junta de l’Associació va encarregar al procurador Sr. Joan Olivella la redacció dels estatuts per la futura Caixa d’Estalvis del Penedès. El 15 de Maig de 1912 es presentava el preceptiu Reglament al Gobierno Civil de Barcelona.

El 7 de febrer de 1913, es reuní el Cos d’Adjunts que eren les persones que al constituir- se l’entitat van subscriure les obligacions emeses per a la formació del Fons de Garantia. També com a vocals nats hi havia els rectors de les dues parròquies de la Vila.

A la revista “Amb tu” podem llegir que “a Vilafranca hi havia llavors gairebé 8.000 habitants, era cap de partit judicial i un municipi que gaudeix d’una bona connexió per ferrocarril amb Barcelona i Tarragona. Mancada de fàbriques i, per tant, d’activitat industrial, al començament del segle XX la seva economia està estretament vinculada al sector vinícola, igual com la de tota la comarca del Penedès, fins al punt de ser coneguda com la capital catalana del vi. Tot això ha contribuït a la formació d’una important classe obrera integrada per petits agricultors, context en què Caixa Penedès inicia la seva activitat econòmica i social.

Batejada originalment com a Caja de Ahorros del Penadés (d’acord amb l’ortografia i els  costums de l’època), la fundació es deu a un projecte promogut per l’Associació Catòlica de Vilafranca, constituïda el 1908. Aquesta entitat havia creat una secció que recollia els estalvis dels socis i dels alumnes de les Escoles Nocturnes per a obrers, els saldos dels quals s’ingressaven a la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.

La importància creixent de les sumes recollides, com també la voluntat d’incrementar les activitats socials i benèfiques de l’associació, van donar als dirigents la idea d’instituir una caixa d’estalvis autònoma al municipi, que fins aleshores només disposava de dues oficines bancàries: la del Banco Hispano Americano, amb seu a Madrid, i la del Pacià Amiguet, un banc local nascut a finals del segle XIX.” (aquest banc després es transformaria en Banc del Penedès, per acabar l’any 1943 absorbit per Banesto.)

La Caixa s’instal·larà als baixos de l’edifici de l’Associació Catòlica, al carrer de la Font. Números 33 i 35. Explica Francesc Cabana que ”la caixa va començar les seves operacions cara al públic amb un horari limitat als dissabtes de 8 a 9 del matí, i els diumenges de 10 a 12. Està clar que aquesta caixa naixia per a atendre les necessitats dels obrers i dependents de comerç."

Tot seguit es van obrir dos comptes corrents, un a la casa de banca Pacia Amiguet, que era un dels adjunts i l’altra a Arnus Garí S.A. de Barcelona.

La primera activitat va ser invertir les 12.600 pessetes del fons de garantia en la compra de 15.000 pessetes nominals en títols de deute interior de l’Estat, amortitzables al 4 % d’interès, que constituïen el capital de garantia. Va ser la primera partida del llibre diari d’una comptabilitat que, en aquells temps, no exigia gaire esforç: es portava al dia i es tancava l’exercici el darrer dia de l’any.

El primer dipòsit es va obrir amb les 26.000 pessetes de què disposava la secció d’estalvi de l’Associació Catòlica; l’any 1913, les imposicions que es van fer pujaven 58.254,60 pessetes contra 5.098,30 a que ascendiren els reintegres.

Segons Cabana, "El 13 d’Octubre de 1913 es va descomptar la primera lletra de canvi –efectos a cobrar-. Es la primera inversió de la Caixa, si deixem al marge la compra de paper d’Estat. Els crèdits estrictes en forma de pòlissa arribaran més tard. El primer es concedí el 25 de Juliol de 1915 per 5000 pessetes, a favor de l’Ajuntament de Vilafranca. El 3 d’Octubre de 1915 es dóna el primer crèdit hipotecari. La cartera de valors esta formada amb valors de l’Estat i de la Mancomunitat de Catalunya (1915), o d’empreses privades com ara la Barcelona Traction, Constructora Naval, Barcelonesa de Electricidad o alguna empresa de ferrocarrils. En sessió del 25 d’abril de 1915 es decideix comprar 25 accions de la societat Fomento de la Propiedad S.A. que es compromet a edificar 10 cases a Vilafranca”.

El 7 de Juliol de 1917 la Caixa es trasllada a una nova oficina al carrer General Prim 3, davant de la “Font dels alls”. Es disposa de local propi, donació dels pròcers vilafranquins germans Inglada Via, Mossèn Joaquim i Senyora Alberta que, un anys abans havien inaugurat una institució d’acolliment a la vellesa.

Les noves oficines del carrer General Prim, nº 3, disposaven de personal amb dedicació exclusiva i horari ordinari de treball. (Sabaté Mill obra citada)

els fundadors Segons Sabaté Mill, “La primera Junta de Govern estava integrada per Lluís Pujols i Caballol, president, Joan Ribera i Rius, vice-president, Felicià Grases i Bertran, comptador, Josep Cañas i Mañé, Isidre Campllonch i Romeu, vocals, i Josep Insenser i Gili, secretari”...

els presidents Voldria recordar també el nom dels successius presidents, el primer Sr. Lluís Pujols i Caballol (1913-1916), seguit del Sr. Josep Güasch i Estalella (1916-1925), Felix Mestre i Nutó,(1926) Joan Bosch i Borrell (1926-1950), ....

l'edifici davant la font dels alls Explica Cabana que"El local de l’Associació Catòlica aviat es va fer petit. El Novembre de 1916 es van rebre al mateix temps dues ofertes de local que van ser estudiades per la Junta de Govern. ...

precisions La primera font d’investigació per redactar aquestes notes han estat les memòries de la Caixa.  
Per els primers anys he utilitzat bàsicament quatre documents que intentaré respectar, a més de les consultes a les publicacions de l’època que ara, gracies a internet són més accessibles. ..

Top | Mapa del web | Disclaimer | Contactar |