justificació | agraïments | federació | auditores cajas | .. | . | .
les arrels | a final dels 50 | els anys 60 | els anys 70 | els anys 80 | els anys 90 | els 2000
temps de fusions | | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |

la caixa a finals dels cinquanta

comencem a créixer

En el període de postguerra, es produeixen uns canvis fonamentals que es manifesten en la construcció d'un nou edifici social al carrer de la Parellada, cantonada Rambla de Nostra Senyora, i en el nomenament d'un Director.

La Caixa dels anys cinquanta, època dels meus estudis, era una institució petita, un zero a l’esquerra en el sistema financer del país, però alhora entranyable, almenys per la Vilafranca de aleshores. (12.000 habitants).

L’operatoria de Caixa Penedès, com totes les altres caixes, està sotmesa a un fort intervencionisme, per la necessitat d’aconseguir tot tipus d’ autoritzacions abans de donar un pas. Amb l’obertura de noves oficines iniciada amb la de Sant Pere de Riudebitlles l’any 1949 i més posteriorment amb la de Vallirana l’any 1957, la Caixa comença a prendre embranzida i a generar força llocs de treball.

S’obté autorització per obrir sucursals a Sitges i a Sant Quintí de Mediona el 1960, a Sant Feliu de Llobregat el 1961, i els dipòsits de clients comencen a créixer.

camí del cinquantenari

El 1951 comencen les obres de l’edifici de la rambla, que s’encarrega a l’arquitecte Eusebi Bona i Puig.

El 3 de maig de 1950, mor el Sr. Bosch i el substitueix com a president el Sr. Domenech Montserrat i Fabré que ocupa el càrrec fins l’assemblea del 22 de Juny de 1953. El sisè president es el Sr. Pau Cerdà i Rovira que inaugura el 15 d’Octubre de 1953 el nou edifici.

L'any 1953 es va tornar a fer la Fira del Vi i recordo que al Tivoli hi havia una gran ampolla de xampany feta de guix i una gran tina, on es pujava per unes escales i que a dins hi havien diorames i moltes coses.  

L’any 1954 es crea el càrrec de Director General i es nomena al Sr. Joan Insensé i Bas, que ja portava 25 anys treballant al Banco Hispano Americano de Vilafranca. Quan s’incorpora com a director el Sr. Insensé, la Caixa tenia uns recursos aliens de 43 milions de pessetes, dues oficines i deu empleats. 20/8/1949

Recull Cabana que el 1956, la nova direcció de la Caixa posa en evidència que el director de l’oficina de Sant Pere de Riudebitlles havia disposat per interès propi de 127.000 pessetes dels fons que administrava, un fet que provoca un malestar lògic. 

Amb el canvi d'orientació el volum de dipòsits de clients comencen a créixer:grafic

La cartera de valors recull la inversió més important per a la Caixa. Una cartera obligatòria des de l'any 1951 quan s'exigeix que com a mínim, el 60 % dels dipòsits es mantingui en valor públics, o avalats per l'estat. A partir de 1959 es permet la inversió en empreses del Instituto Nacional de Industria (I.N.I.)

L'estalvi està dipositat en llibretes d'estalvi que es retribueix legalment al 2% i les imposicions a termini a un màxim del 3%.

funda llibretaAny 1957, el passiu arriba a 100.290.393,90 pessetes i els préstecs a 32.600.389,29. L’obra social feia la seva feina. Recordo que em van portar a vacunar per la pólio a un pis dels edificis centrals, i que s’hi entrava per la Parellada. Era una de les 3988 vacunes en la Primera Campanya antipoliomelítica escolar.

Any 1960, els dipòsits s’han doblat 196.538.007,83 i els préstecs sumen 58.621.862,12 pessetes. S’inaugura la biblioteca de Vallirana, la Cava del Museu, i el Dia del llibre comencen els sorteigs “Dos viatges, amb estada de vuit dies, per a dues persones a París a Roma i a Mallorca”.

Any 1961, el passiu arriba a 242.552.146,51 pessetes, els préstecs a 76.084.875,84 i per a la mecanització del servei d’estalvi, la caixa compra una màquina N.C.R. Model 31.

funda llibretaAny 1962, el passiu arriba a 319.726.053.81 pessetes i els préstecs a 110.492.012,24. Es compren tres hectàrees de terreny a la Carretera d’Igualada per a la construcció d’habitatges del que serà la “Urbanització Felix Mestre Nutó” .

Any 1963. Es compleixen les noces d’or de l’entitat. i per a commemorar els cinquanta anys de la Institució es celebren diferents actes El passiu arriba a 448.141.517,23 pessetes i els préstecs a 158.043.831,49. S’instal·la una màquina comptable N.C.R. model computrònic, que ja posseeix un computador electrònic.

el problema de l'habitatge Al iniciar-se la recuperació econòmica apareix el problema de l’habitatge i cal atendre la immigració que arriba  a la comarca.

Caixa Penedès fa una política activa de construcció d’habitatges, en especial per la gent treballadora. Mitjançant la constructora benèfica “Fomento de la Propiedad Familiar” es poden fer habitatges de renda limitada...

pàgines viscudes Un mitjà per a estalviar eren els àlbums de cromos. “Historia Sagrada”, “Historia de España” “De la Tierra a la Luna”, Historietas divertidas y jocosas”... , es compraven els cromos a una pesseta, i l’import de l’àlbum s’ingressava a la llibreta.

Gràcies a la Caixa em va ser possible anar de colònies a Valldossera i després anar aconseguint les beques d’estudi, que eren una gran ajuda per pagar el Col·legi de Sant Ramon....

Top | Mapa del web | Disclaimer | Contactar |