justificaciˇ | agra´ments | federaciˇ | auditores cajas | .. | . | .
les arrels | a final dels 50 | els anys 60 | els anys 70 | els anys 80 | els anys 90 | els 2000
temps de fusions | | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |
| | | | | |

els anys 70

Serveis Centrals a la Rambla

un salt endavant

La Caixa, limitada inicialment per la legislació, a través del  Plans Anuals d'Expansió, iniciats el 1964, aprofita totes les oportunitats que se li presenten i comença una forta expansió territorial: la comarca del Penedès en primer terme, i la del Baix Llobregat, l'Anoia i el Garraf en segon. El principal producte és el crèdit, i una política comercial, agressiva en la captació de dipòsits.

La progressiva introducció del teleprocés, que permetia la connexió de les oficines amb l'ordinador central, a Vilafranca. va anar canviant la manera de treballar.

Els anys setanta la inflació va pujar a cotes del 8% i va arribar fins el 17% i les llibretes només es pagaven al 2,75% i a terme el 6%, excepte les imposicions a més de dos anys que a partir de 1974 van ser d’interès lliure. Comença a agafar importància el mercat interbancari.

camara de compensació 1982També es té accés a través de la CECA, a la Cambra de Compensació que fins llavor s’havia fet a través de un Banc. Finalment la Caixa hi tindrà presencia directa a partir de l’any 1978.

 

expansió, canvis legislatius i reforma dels òrgans de govern.

Amb l’obertura de l’autopista a Barcelona a finals del 1.972, s’havien  acabat  les cues a l’Ordal i variat substancialment la configuració de la comarca,  on es desenvolupa la  indústria, especialment a l'eix Vilafranca-Els Monjos, al costat de l'autopista.

fotopetitaIgual que la Caixa també  va anar creixent l’activitat de l’Obra Social. Fins el 1970, el principal receptor dels ajuts  era la Llar de l'Ancianitat Inglada-Via, el Servei de Terapèutica Física a l'Hospital Comarcal, i els donatius d'ambulàncies a la Creu Roja. L’any 1972 es crearien els premis Sant Ramon de Penyafort.

Els setanta  s'obre el primer Casal dels Avis al Prat de Llobregat, les aules de cultura  a Sant Feliu i a  Igualada, l'Auditori del Museu de Vilafranca i tres biblioteques (Cervelló, Vallirana i Sant Pere de Riudebitlles).20/8/1949

cartell Dia del Llibre

Cal recordar que la campanya d’obsequiar els clients amb llibres per Sant Jordi va ser iniciada ja els anys 40 a la nostra Caixa. Després van venir plantes, quadres, discos i les rifes, de televisors, de cotxes i els creuers pel mediterrani. Les campanyes regalant un obsequi eren un espectacle que no es pot descriure. S’ha d’haver viscut per a creure-s’ho.

20/8/194920/8/1949

De l’any 1913 fins el 1966 havien fet falta més de cinquanta anys per aconseguir els mil milions de passiu. L’any 1972 aquest increment es produeix en un any.

L’ any 1975 hi havia 47 oficines, i 361 persones de plantilla. La cartera de crèdits es de 8.200 milions dels que 5.355 van a la construcció d’habitatges, El Passiu de 27.064 milions, Es dediquen 115 milions a l’obra social dels que 9 van a la nova ala del museu. S'estableix la connexió amb el projecte S.I.C.A.

fotopetitaD’acord al que prescriu el Decret 786/75 de 3 d’abril, es reuneix el Cos d’Adjunts per aprovar el nou estatut, presentat al Banco de España el 7 d’Octubre de 1975. Per incompatibilitat cessa el Sr. Pau Cerdà i Rovira, president des de 1953 i entren el Sr. Manuel Galimany Poch i de vice-president el Sr. Josep Galofré i Tomàs.

També es una any de celebracions. Es dona la medalla del mèrit al treball al Sr. Miquel Sàbat i Grau i es celebren els 25 anys a l’entitat dels senyors Joan J. Ferràs Hernández i Jaume Carbó Costa, sots director general i interventor general aleshores.20/8/1949

El rendiment limitat de la inversió obligatòria, els costos de l’expansió, i l’increment dels costos del passiu, disparat pels interessos que es paguen als clients, fan que es comenci a estrènyer el marge  i exigeix un millor anàlisi i seguiment dels crèdits.

Es el moment en que es decideix modificar el nom de Penadés per Penedès i el  símbol de la guardiola vigent des dels anys 50, pel logo de l’estalvi de la Confederació.

L’any 1971 el Ple de la Diputació ja havia autoritzat el canvi de nom de Vilafranca del Penedès, que des de Gener de 1939 era oficialment Villafranca del Panadés. La Caixa adapta el seu nom a la nova grafia i el Consell de ministres ho fa oficial.

fotopetitaEl 1975 es van celebrar, patrocinats per la Caixa els primers jocs esportius escolars “JESPE” que eren una espècia de jocs olímpics comarcals. Competien en molts tipus d'esports milers d'escolars de la comarca.20/8/1949

El 1976 es va obrir la primera oficina a Barcelona.

El 1977 és anys de grans canvis en la política i en la societat. Els partits polítics han estat reconeguts i el 15 de juny es celebren eleccions i comencen les reformes econòmiques. La primera va ser la devaluació del 20% de la pesseta el juliol de 1977. A partir d'aquí, s'inicien els Pactes de la Moncloa, que introdueixen reformes per modernitzar l'economia espanyola. El 23 d'octubre torna de l'exili el president Tarradellas.

El 1978 es permet l'entrada de la banca estrangera (els altres sectors ja s'havien liberalitzat el 1959). És una arribada controlada. Arriben Deutsche Bank, Barkclays... Amb la reforma s'homogeneïtzen els bancs i les caixes d'estalvi, ja que poden fer quasi el mateix i entren en competència. El 6 de desembre de 1978 es votarà la Constitució.

fotopetitaL’any 1977 es va celebrar ja amb el Sr. Parera, com a vice-president el XV seminari NCR de Caixes d'estalvis a Vilafranca. La caixa tenia llavors un equip N.C.R. Century 201 que poc després seria substituït per dos equips Criterion.11/3/197820/8/194920/8/1949

De mica a mica es va posar en funcionament l’edifici amb la façana de vidre que es va construir sobre el que abans era el Garatge Martí, ampliació del de la Central de la Rambla estrenat l’any 1953.

La compra de la casa modernista Berger - Balaguer,el 1978, va permetre incrementar l’ampliació del nou edifici dels Serveis Centrals.

fotopetita

Encara més celebracions. El 1978 s’imposa la medalla del Mèrit a l’Estalvi del Ministerio de Economía al Sr. Manual Galimany i Poch. El febrer de 1979 es celebren els 25 anys a l’entitat del Sr. Joan Insensé, i el 24 d’abril de 1980 el Consell Superior de l’Estalvi li atorga la medalla del Mèrit.

També pren forma l’Agrupació Sant Jordi, creada per esbarjo del personal.

fotopetitafotopetita

A finals del 1978 hi ha moviment de fusions a Catalunya. La Caixa de Pensions absorbeix la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida, la Caixa de Barcelona absorbeix la de la Sagrada Família, i surt als diaris un projecte de Unió de Caixes d’Estalvis Catalanes amb Manlleu, Laietana, Manresa, Girona, Tarragona i Penedès que finalment acaba desmentit

.mural carrer de la Cortmural Bastit Castells

El 1979, el territori de la Caixa, fins llavors limitat a la província, ja es pot estendre per disposició legal, a tot Catalunya, i s’aplica la primera de les normatives de sanejament comptable, la circular del B.E. 39/1978.

A final del 1979 la caixa té 43.447 milions de pessetes en recursos aliens, 2.279 milions en recursos propis, és la 16 ª de les caixes confederades, té 84 oficines, 60 amb teleprocés, un terminal Olivetti pel SICA  i 506 empleats.

canvis operatius La progressiva introducció del teleprocés, que permetia la connexió de les oficines amb l'ordinador central, a Vilafranca. va anar canviant la manera de treballar i va incloure  en el nostre vocabulari financer més tradicional l’expressió, “ho sento, però no hi ha línia” La culpa era sempre de la Telefònica...

pàgines viscudes Potser ja sabeu que tinc el privilegi d’haver participat l’any 1.974 a la I Convenció Estatal d’Auditors de Caixes d’Estalvi, que es va celebrar a l’Hotel Don Quijote de Madrid, i on es van posar les bases del que per a mi ha estat l’auditoria interna, una professió dins de la professió d’empleats de les Caixes d’Estalvi..

canvis legislatius i reforma dels Òrgans de govern Una nova llei regula la participació dels impositors en la gestió de les caixes. Hi ha compromissaris representants d’institucions culturals i benèfiques, dels empleats, del Consell general, dels impositors, i de l’antic Consell d’Administració. S’estableix quatre òrgans de govern: l’Assemblea General, el Consell d’Administració, la Comissió de Control i la Comissió d’Obres Socials, i la ja restaurada Generalitat té determinades competències...

l'obertura de noves oficines L’any 1975 apareixen noves regles per l’obertura d´’oficines. Bancs i caixes es llencen a buscar locals i apareixen oficines com a bolets. Això comporta un fort creixement del capítol d’immobles a la vegada que al rebaixar-se el coeficient obligatori s’incrementen els crèdits lliures, i en especial les hipoteques i el crèdit a la construcció. La dècada dels 70 també comporta l’arribada massiva de bancs a Vilafranca, que canvien l’aspecte de la rambles...

Top | Mapa del web | Disclaimer | Contactar |