recursos de tercers i actius financers
Junt amb l’obertura de les noves oficines es van posant en funcionament casals d’avis, a Cornellà, a Sant Sadurní, a Cervelló, a Vilanova, a l’Espirall, l’escola Camp Joliu, l’escola d’arts i oficis del Penedès, Es renova l’Inglada Via, es fan aules de cultura, biblioteques, guarderies, publicacions, concursos literaris, i activitats culturals diverses.
A la sala d'ordinadors hi ha canvis importants. Es substitueix el N.C.R. Century 201 per un N.C.R. Criterion -8585, equip que incorpora el concepte Virtual .
i el sistema d'explotació VRX, que permeten, juntament amb el N.C.R. Criterion 8570, optimitzar i millorar els recursos existents, garantint el funcionament de les diferents aplicacions mecanitzades, i el Sistema Integrat de Teleprocés.
L’any 1981 es publiquen per primera vegada els comptes anuals auditats per Arthur Andersen, i la manera de treballar, també de l’auditoria interna, es transforma i es va fent cada vegada més professional.
El 1982, s'adquiria la finca Camp Joliu, al terme de l'Arboç, en la qual s'instal·la una Escola Familiar Agrària, destinada inicialment a fills d'agricultors. La desocupació segueix pressionant sobre el país, el I.P.C. està en taxes del 14% i es crea un problema de creixement persistent. Els dipòsits però arriben als 77.893,4 milions de pessetes i com a novetat inclou per primera vegada la modalitat de "Cèdules Hipotecàries" de les que s'han posat al mercat les dues primeres emissions per un import de 2500 milions de pessetes.
El novembre de 1982 agafa la Direcció de la Caixa el Sr. Ferràs, per jubilació del Sr. Insensé, qui es va quedar encara com a Vice-president 1er. Executiu fins a la seva renuncia el maig de 1985.
El 1982 guanya el PSOE. Pel que fa al sistema financer, és un període de crisi dels bancs que va . afectar tots els bancs petits i mitjans nascuts després de 1962. Va desaparèixer la Banca Catalana (se la va quedar el Banco de Vizcaya). Aquests bancs passen a un fons de garantia que els saneja i els revèn a un grup bancari important. El fons de garantia de dipòsits tenia un 50% del pressupost de l'Estat i l'altre 50% de la gran banca.
La política monetària dictada pel Govern amb el propòsit de minorar la inflació, suposa l'increment del que s'anomenen Fons Captius, capítol pràcticament improductiu. Va baixant però la inversió obligatòria en valors computables, que es redueix un 0,25% mensual i que a final del 1983 està en el 23%.
L’any 1984 s’obre l’expansió cap a noves províncies, la primera Mollerussa a Lleida i tot seguit Tarragona.
Culminada la implantació del teleprocés amb la connexió de totes les oficines arriba el projecte informàtic DRAC 85, amb la contractació dels nous ordinadors centrals a Honeyvell Bull i la xarxa de terminals Ericsson. Es pretén la integració de tota la informació de la Base de Dades, entre persones i comptes i serveis.
L’any 1986 es el de la posada en funcionament dels caixers automàtics “24 hores”. 50 caixers Fujitsu que van permetre la connexió “on line” i operar amb llibreta a qualsevol hora del dia.
L’any 1986 s’adopta el nom més comercial de Caixa Penedès, i estrenem el nou símbol del raïm daurat, i els verds institucionals.
També es posen en funcionament nous productes com ara els Pagarés d'empresa, els CPX i els CTA (cessió temporal d'actius).
Pel que fa a productes la Caixa ofereix, a més de les lletres del tresor, els CIT i els CTR caracteritzats per una alta rendibilitat a curt termini. També hi ha ofertes de productes de crèdit al consum i el lema "Per viure millor, el millor crèdit". Són temps de baixa morositat. Es el primer any que les llibretes a la vista poden operar en els caixers automàtics.
L’any 1988 s’aconsegueix la presència a totes les capitals catalanes amb l’obertura de vuit oficines a les comarques gironines, i es fa un gran pas per la diversificació del negoci amb la creació de les quatre companyies del Grup Assegurador.
El 1988 es constitueix la Fundació Caixa Penedès que aglutina gran part de les obres socials que té la Caixa. Al llarg de l'any es duen a terme nombroses activitats per celebrar el 75è, aniversari de la fundació de la Caixa.
S'obren oficines a les comarques gironines amb el que la Caixa ja es present a les quatre províncies catalanes.
S'ha anat incrementant el coeficient de garantia, que arriba al 7'82% ,quan el mínim exigit per les autoritats monetàries es del 5%
A partir del 1970, el sistema monetari europeu havia creat l'ECU, una moneda de compte o de referència (una moneda cabàs, ja que prové de les altres). El 1999 passaria a anomenar-se Euro. El 1989, Espanya entra en el sistema monetari europeu, però se li van permetre uns marges més amplis en el tipus de canvi (el 6% contra el 2,5%). Del 1986 al 1992, la pesseta es va anar revaloritzant, sempre a punt de passar per dalt del límit a causa de la important entrada del capital estranger.
Malgrat l’anomenada guerra del passiu, les restriccions de crèdits i l’elevació del coeficient de caixa en que es veuen immerses totes les entitats, a finals del 1989 els recursos aliens s’eleven a 250.374 milions de pessetes i els recursos propis computables a 16.428 milions, la Caixa és la 16 ª de les confederades, té 231 oficines, la primera a Madrid, i 881 empleats i el que és important, quan ja es parla sovint de fusions “necessàries”, la declaració formal de voluntat de creixement i vocació d’independència.
